LLUNA VENECIANA

Jo portava una màscara de lluna
Quan tocava la una a La Salute.
Venècia estava adormida.
Somnis negres i vermells,
Molt vells,
Són de pedra vaporosa,
Freda i verdosa,
Viscosa.
Era una nit d’hivern. A prop del moll
Algú tocava un saxo entre la boira,
Algú tocava un blues en mi bemoll.
Jo portava la màscara de la lluna,
Fèia fred,
I ens vam besar dins d’un portal estret.

(OLGA XIRINACHS)